tag:blogger.com,1999:blog-4114967610274444512024-02-02T14:45:00.204-08:00La riquesa d'un instant"L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, lúnic amor que no fa fàstic és la bona literatura. El lector/lectora (...)recorda perquè abans algú ha recordat(...). Cal recordar (...) Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l'escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l'altra banda, que encara batega, que encara existeix" Montserrat RoigMaria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-44522179239592286522011-11-13T09:13:00.000-08:002011-11-13T09:13:41.419-08:00MÉS POESIA A QUATRE MANS<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Feia molt de temps ja que no passejava per aquesta terra intangible. Moltes coses han esdevingut, des de l'última entrada, dins i fora de mi. Tanmateix, hi roman sempre el pòssit de la poesia, companya incansable, tisana de recepta ancestral que em guareix de les ferides del camí; per tu la vida cobra sentit... Justament de la poesia, de l'estima per la poesia, en aquest cas bifurcada en dues visions que han convergit en un únic punt: la visió d'un gran poeta i amic (Antoni Cànovas) i la meua; ha sortit el poema que tot seguit expose, un poema farcit de vida que intenta plasmar amb paraules el que potser és tan sols patrimoni del foc i el vent...</span></div><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><strong>Pou de vida</strong></span></span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1S5MkNzUIi4W9BRiwS-TFkwBoRUoqocZQmzVZhFUAiTsMdQW0l09PGsKt9pAMN-M3VDpi-98lfdJn-J7_YfGaP7lKrC3G0xX0SHvVSRqn5KlQpiH-Sk2DkmMZVvpgjnE-dsa-Nj-TDGE/s1600/POU.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" nda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1S5MkNzUIi4W9BRiwS-TFkwBoRUoqocZQmzVZhFUAiTsMdQW0l09PGsKt9pAMN-M3VDpi-98lfdJn-J7_YfGaP7lKrC3G0xX0SHvVSRqn5KlQpiH-Sk2DkmMZVvpgjnE-dsa-Nj-TDGE/s1600/POU.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><strong><br />
</strong>Necessite assedegar-me completament , <br />
necessite el teu cos per omplir aquest pou <br />
que és buit de vida sense tu.<br />
Vull disoldre'm en la remor<br />
del teu alé per renàixer eternament <br />
als llavis privats d'aigua.<br />
Els meus murs esperen<br />
ingràvits el descens suau <br />
que degotarà en diàlegs mullats<br />
pels meus clivells ressecs.<br />
Humitat delerosa de la nostàlgia <br />
jo t'occeix perquè del teu clam de <br />
mort renasca de nou la vida en mi.<br />
Sota la plutja avance ara amb pas<br />
ferm, rememorant amb joia fragments<br />
de la teua ànima a dintre meu.<br />
<br />
Maria Martínez i Antoni Cànovas</span></span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-27497755932614701232011-07-02T10:05:00.000-07:002011-07-02T14:26:42.345-07:00POEMA EN DUET O UNA "HABITACIÓ (DIGITAL) PRÒPIA"<ul><ul><div align="justify" style="margin-bottom: 2.41cm;"><span style="font-size: large;">De vegades sembla impossible aferrar quelcom en un món accelerat que obliga els seus habitants a caminar per ell seguint-ne el seu ritme. Un món que aliena, desposseix de la personalitat pròpia i, en el més greu dels casos, que fa embogir... Per tractar d'aclimatar-se a aquest món creàrem tota una sèrie de mitjans digitals que, dissortadament, fent ús de l'extremisme dictatorial que la societat de tots els temps vol imposar com a mecanisme més efectiu de control de l'individu, són tiranitzats per les èlits. Tanmateix, malgrat que l'ombra del poder dominant és molt visible, els éssers humans (almenys aquells que són dignes de rebre eixe qualificatiu) estan aconseguint tindre una "habitació pròpia" dins del nostre malauradament tiranitzat món digital i no és difícil trobar en algunes xarxes socials gent que expressa sense por la seua i visió del món i de l'art i que expressa en aquestes opinions i ideologies un parer molt semblant al nostre. Així, tot i que la interacció virtual amb altres persones no superarà mai la intensitat del contacte humà, hi ha ocasions en què els ulls ensopeguen amb unes línies familiars, amb les paraules d'un autor estimat que llegirem fa tant de temps ja, però que retrobem de nou amb emoció o amb una frase que ens ofereix una mica de tendresa en meitat d'aquest món tantes vegades hostil. O, fins i tot, amb un consell que resol un dubte que ens turmentava. El temps aleshores sembla detenir-se, el soroll persitent que és gairebé ja a tots els racons de la nostra vida s'atura i renaix convertit en silenci. L'ésser esdevé de cop colpit pel insuperable sentiment del contacte amb un altre ésser que comparteix i lluita contra els mateixos malsons i dubtes i que gaudeix amb les mateix coses... Aquest ésser esdevé, potser, una mica més humà... Això mateix em va ocórrer a mi en llegir les entrades en una xarxa social del meu amic Antoni. Una sensació que em va dur a fer una passa endavant i proposar-li a l'Antoni una posada en comú de les nostres visions poètiques, fet que ens conduí a escriure un poema conjument. Un poema que anomenàrem <i>Llum de capvespre</i> i que adjunte a continuació: </span></div><div style="margin-bottom: 2.41cm; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>LLUM DE CAPVESPRE</strong></span></div><div align="justify" style="margin-bottom: 2.41cm;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYis3O2Nkj3BIAia0RRGsvrbhtT06tYxW4KS-sUn-xj_MRon-kuJoaaGVsR1VsDSMuV8SN4rCnfkgC3wS0-Q7ft_3mD3BxXLxFcNsHA9TG6U7FiXq2jlrue8TSEtcVh7KCH33NqV1wgzc/s1600/capvespre.jpg" imageanchor="1" style="cssfloat: right; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="297" i$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYis3O2Nkj3BIAia0RRGsvrbhtT06tYxW4KS-sUn-xj_MRon-kuJoaaGVsR1VsDSMuV8SN4rCnfkgC3wS0-Q7ft_3mD3BxXLxFcNsHA9TG6U7FiXq2jlrue8TSEtcVh7KCH33NqV1wgzc/s400/capvespre.jpg" width="400" /></a></div><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span></div><div style="margin-bottom: 2.41cm; text-align: left;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Foscor de capvespre entre dos móns, la teua llar no és enlloc... El vent de la nit fa malbé la teu llum. Esdevens morta per uns instants per ressuscitar aviat convertida ja en llum de nit... No et demanes on creixen els besos? La vitalitat dels teus ulls accelera la coneixença de les cicatrius, fecunda rialles i plors .... És hora de tornar amb els qui ignoren, de guarir els amants, malgrat que mai pugues estimar; condemnada per sempre a l'eternitat, a escoltar el remor d'un mar que no podràs besar tot i la seua proximitat... Et resta, però, el soroll de les ones que t'ajuden a recordar que la feblesa no és sols patrimoni dels éssers humans... </span></div><div style="margin-bottom: 2.41cm; text-align: left;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><noscript></noscript><noscript></noscript>Aviat veurem les rialles d'aquells que sorgiren dels desamors , les alegries d'aquells que malmeteren el seu temps en esforços inútils... </span></div><div style="margin-bottom: 2.41cm; text-align: left;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Aviat et cercaré a les ombres de la luxúria impregnada de somnis estèrils que no duen a cap inèrcia cíclica... </span></div><div style="margin-bottom: 2.41cm; text-align: left;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Espera'm sota l'ombra del xiprer , caminarem sense parlar , observant les mirades mudes dels nostres recels ,qui sap si algun dia els nostres cossos lacerats ballaran cançons de nit, si ens preguntaran els nostres noms a la ciutat ...</span></div><div style="margin-bottom: 2.41cm; text-align: left;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Antoni Cànovas i Maria Martínez</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div align="justify" style="margin-bottom: 2.41cm;"></div></ul></ul><div align="justify" style="margin-bottom: 2.41cm;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<div dir="ltr" id="Sección1"><div dir="ltr" id="Sección2"><div dir="ltr" id="Sección3"><div dir="ltr" id="Sección4"><div dir="ltr" id="Sección5"><div dir="ltr" id="Sección6"><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><a href="http://www.blogger.com/" name="MessagingDashboard"><span style="font-size: large;"></span></a></div><div dir="ltr" id="Sección7"><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><a href="http://www.blogger.com/" name="MessagingFrame"><span style="font-size: large;"></span></a></div><div dir="ltr" id="Sección8"><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div dir="ltr" id="Sección12"><ul><ul><div align="justify" style="margin-bottom: 2.41cm;"></div></ul></ul></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-67625212845390738922011-06-24T13:41:00.000-07:002011-06-24T14:31:27.131-07:00UNA ABRAÇADA LITERÀRIA<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic8ScSibsRj7g17nkxXcwEuDG9rKf5dlvaNvSXTVZhggIEdmuodgeysBuj_7EuQ0ECgLMIR2B8l-4yM9nepTiT-X0Px5wL8wJBxdjIXbqPqQ9m04hfrxaVeM9E0e8PWHMCMZB970_sIp0/s1600/imagesCAJDRV9V.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" i$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic8ScSibsRj7g17nkxXcwEuDG9rKf5dlvaNvSXTVZhggIEdmuodgeysBuj_7EuQ0ECgLMIR2B8l-4yM9nepTiT-X0Px5wL8wJBxdjIXbqPqQ9m04hfrxaVeM9E0e8PWHMCMZB970_sIp0/s400/imagesCAJDRV9V.jpg" width="400" /></a></div><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">He agafat un llibre de poesia italiana, l'he obert per una pàgina qualsevol i d'ell ha sortit el consell de l'amic més volgut, d'un amic carregat de germanor i saviesa, malgrat tenir pell de cel·lulosa i paraules que es pronuncien sense emetre cap so. Heus ací l'assenyat consell del meu amic:</span></div><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> La vida humana és fosca i dolorosa </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> i en ella no s'aferma mai cap cosa.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> Només el pas del Temps és sempre igual.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> L'amor pot fer d'un any un dia breu; </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> l'avorriment pot reunir un piló d'anys</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> en una sola jornada; el seu pas</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> mai no es deté, no canvia. Chiaretta </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> era una nena, i ara és una noia,</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> demà serà una dona. I així es rep</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> si un pensa aquestes coses, un bon cop </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> al cor. Ben poc, a no pensar-les, l'art </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> m'ajuda; amb moltes i disperses coses</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> fer-ne una sola i bella. I de tot mal </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> em guareix un bon vers. Quantes vegades</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> -i, també, aquesta- per ell, que ningú</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> no sap, ni entén, sobre l'afront i els danys</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> de la Melancolia puc partir</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> i trobo l'Alegria pel camí.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"> <span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Umberto Saba, "Final".</span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">La literatura, de vegades, segueix sendes misterioses i humanes, molt humanes; potser més que les dels éssers de carn i os...</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-66850512803386559312011-06-24T11:15:00.000-07:002011-06-24T11:15:31.370-07:00TONADA DEL MALENCÒNIC<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiayyYxfCXSNmFQckOGDIaWtcCXeYSGEsvP3LApVMTKqwGHtV4esn3cU5GvNNIj3g3fQjeN54MOkywN2sIqcJXWSWMRKrrvtV-7l2CeNr7oGaBU26za3Pi99cl0mdZ8VWCfqJ8nVrD-kHA/s1600/MALENCONIA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" i$="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiayyYxfCXSNmFQckOGDIaWtcCXeYSGEsvP3LApVMTKqwGHtV4esn3cU5GvNNIj3g3fQjeN54MOkywN2sIqcJXWSWMRKrrvtV-7l2CeNr7oGaBU26za3Pi99cl0mdZ8VWCfqJ8nVrD-kHA/s640/MALENCONIA.jpg" width="427" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">Va morint la innocència dels dies daurats... </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">Avui la il·lusió esdevé una deu en el desert...</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-82526138753015455002011-06-07T16:47:00.000-07:002011-06-07T16:47:56.979-07:00EL TEXT QUE MAI VOLDRIA LLEGIR MARTÍ I POL...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjycEi-DGuW0wH7Pu-O9wq0N7UUuOW_qqzrjwm8D2PCWuSCK5OP8P2E43dR6TwbJYOF7SaYtj4KEhJ_g0pGU3Dq_PRKl8jTdqAoTYRab2a7Ow8j8XcwL1d2fYRKSBGnFLLSKNC-mzDzzQE/s1600/tristeza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjycEi-DGuW0wH7Pu-O9wq0N7UUuOW_qqzrjwm8D2PCWuSCK5OP8P2E43dR6TwbJYOF7SaYtj4KEhJ_g0pGU3Dq_PRKl8jTdqAoTYRab2a7Ow8j8XcwL1d2fYRKSBGnFLLSKNC-mzDzzQE/s400/tristeza.jpg" t8="true" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">"Ben poca cosa tens", deia el poema de Martí i Pol, que volia enconhortar a l'escriptor a no fer allò que li és necessari sota els efectes de la tristesa... I potser tinga raó el Mestre, però la tristesa m'aboca a escriure, sempre ha estat així. No hi ha res que em vinga de gust ara, els dies és repeteixen una i una altra vegada amb la seua insistent monotonia. Intente agafar-me a quelcom, però cada vegada hi ha menys llocs a on aixoplugar-se. La tempesta s'ho emporta tot i no hi ha possibilitat de resistir-se'n, ho intente però acte seguit torne a ofegar-me, m'afone a poc a poc malgrat els meus intents de surar, tot és ara res. I l'aigua em porta cap a indrets incerts on onades d'absència m'endinsen encara més. Per on sortir? No queda res, sols aigua... Les promeses de viure cada dia amb més força, d'oposar-me als cops del camí amb un somriure són sorra que s'esgola entre les mans. I, malgrat tot, no puc deixar de cercar la superficie, de mirar amb ulls desesperats la llum distorsionada que potser m'espera més enllà de l'aigua...</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-70398263771568216822011-05-28T08:47:00.000-07:002011-05-28T12:54:10.405-07:00PER ON MIRE SOLS HI VEIG REPRESSIÓ...<div style="text-align: justify;"> <br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheSd8Z2mE9a1SY3_AAiEmJ-O68YzIsqDfADrM4VBcb9F_9Ot2rtpN9JC1SYrl-9S3OmHKb4Vzt-v4PD8_dJJXhjQVhTv3ftvlNzmeB5umj5uvpV3rs5MvQHLS9YCn9pXruTatohOhQuFQ/s1600/248830_1908477746287_1072112759_32118829_8250057_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheSd8Z2mE9a1SY3_AAiEmJ-O68YzIsqDfADrM4VBcb9F_9Ot2rtpN9JC1SYrl-9S3OmHKb4Vzt-v4PD8_dJJXhjQVhTv3ftvlNzmeB5umj5uvpV3rs5MvQHLS9YCn9pXruTatohOhQuFQ/s400/248830_1908477746287_1072112759_32118829_8250057_n.jpg" t8="true" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace; font-size: large;">Aquestes són les meues armes...</span></td></tr>
</tbody></table> <br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ja hi sóc de nou. Pensava que les paraules no eixirien. M'he omplit de mediocritat. Per on mire sols hi veig repressió: professors morts per intentar educar a un grup de xiquetes, per intentar fer-los veure que existeix un món immens més enllà d'on arriba la seua mirada; més enllà dels murs de les cases on hi són confinades la gran majoria de les dones afganes des que naixen fins que moren. Hi veig repressió (bestialitat, manca de llibertat, vulneració dels drets més bàsics...) quan les nostres sobreestimades "forces de l'ordre" (a qui jo definiria més aviat com "forces" sense "ordre", ni seny, ni esperit. Simples bèsties de càrrega que embesteixen contra tot allò que transgredeix els dictats dels seus amos) apalejen sense cap pietat un grup de gent de totes les condicions que es manifesta pacíficament en favor d'un món millor, un món que els hi done l'oportunitat que els ha estat negada pel capitalisme brutal que assoleix a passes de gegant el nostre món actual. Capitalisme recolzat, defensat i fins i tot divinitzat pels nostres governats... Hi sent ràbia, frustració, deseperança, pena per tots aquells que han estat víctimes d'aquests particulars albardans de l'Estat, a l'igual que la sent per tots els que en són castigats per parlar la llengua que els és inherent des de les seua infantesa o que se'ls ha revela't com la llengua per recórrer el seu camí. No és aquest el món que jo vull, no. No un món que em condemna per ser dona, per defensar allò en què crec, per parlar la llengua que és la meua llar. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">No puc véncer aquesta sensació de desolació que des de fa temps ja esdevé la meua companya... Ara sols puc tractar d'entendra-la, tractar de foragitar-la amb la paraula, encara que potser això no siga prou.</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-33470988448528766032011-03-07T12:00:00.000-08:002011-03-07T12:00:42.409-08:00COM RESUMIR FREUD O LACAN EN DUES LÍNIES<div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTvyrSUFOhtqSWGN4aqIfq2nI2-keOO3r0UG5K5aPFENoh3ZIfZ0dmN9lYlNu-vbY-FmRdW9SouRxgMORrSLlJkVbqlVdqCmUZit_UsFhy-7mYcATOfdfqsIU2L43ijjc1mSLNXRtbDXI/s1600/inconscient.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="387" q6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTvyrSUFOhtqSWGN4aqIfq2nI2-keOO3r0UG5K5aPFENoh3ZIfZ0dmN9lYlNu-vbY-FmRdW9SouRxgMORrSLlJkVbqlVdqCmUZit_UsFhy-7mYcATOfdfqsIU2L43ijjc1mSLNXRtbDXI/s400/inconscient.jpg" width="400" /></a></div><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: large;">"Hi ha massa món darrere cada signe i poc espai per encabir-hi els fràgils mecanismes insòlits del desig" </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: large;">Miquel Martí i Pol</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-87572651113377208152011-02-20T10:22:00.000-08:002011-02-20T10:24:49.255-08:00PRIMUM VIVERE DEINDE PHILOSOPHARI (DEDICAT ALS POLÍTICS)<div style="text-align: right;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjSEA2tIRmNVgK0Ny1Wz-Kqy3bmGwS-m2FbayuD1GaUJ6a4G4cFP662CRtwQQVgQ02YPAycYR4AOFFgHuJrP7oNRPwmEhSkvzFgYMQE4cQWCKFdtIkpA8zJNRO4Bt82IsZAWZZwXYAhAI/s1600/fil%25C3%25B2sof.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" j6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjSEA2tIRmNVgK0Ny1Wz-Kqy3bmGwS-m2FbayuD1GaUJ6a4G4cFP662CRtwQQVgQ02YPAycYR4AOFFgHuJrP7oNRPwmEhSkvzFgYMQE4cQWCKFdtIkpA8zJNRO4Bt82IsZAWZZwXYAhAI/s400/fil%25C3%25B2sof.jpg" width="375" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">"Amb la panxa plena es poden fer moltes coses: obres de caritat i llibres de filosofia, una carta de drets humans i fins i tot una llei igualitària -veges tu quina barbaritat! Ni que fóssim francesos!-, i àdhuc poesia lírica d'aquella tan sentida que fa venir aigua als ulls. Intentar omplir-se la panxa és el primer deure de totes les espècies animals, incloent-hi la nostra; fer-la servir com a catalitzador d'un sistema ètic sencer és exclusiu de la nostra. Perquè després diguin que no hi ha progrés" </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: large;">Isabel-Clara Simó, <em>Amor meva</em></span></span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-47755343471086940222011-02-17T04:59:00.000-08:002011-02-17T04:59:52.574-08:00RES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLyglU-LJazI-Ve7ILxVmPgEbkDX_vdrF9VVKd-imww9DJP5jDzXq08Rnsx6GyFLBhYdj9jgEYPMThTN8ZmOduYqjuY9O-0BmNdIOwfM7vM5AreqMEyanZOd6gzFMMaFyVpgCzH5q96Rc/s1600/paraules.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" j6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLyglU-LJazI-Ve7ILxVmPgEbkDX_vdrF9VVKd-imww9DJP5jDzXq08Rnsx6GyFLBhYdj9jgEYPMThTN8ZmOduYqjuY9O-0BmNdIOwfM7vM5AreqMEyanZOd6gzFMMaFyVpgCzH5q96Rc/s400/paraules.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">No naixen, no em donen consol, sols petites flaguerades... </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">Obscuritat pertinaç, allunya't, deixa'm, fés que tornen d'on no hi hagueren d'eixir mai! Allibera'm de la tirania d'aquest monosíl·lab anorreador!</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">No puc fer-ne ús d'elles i, tanmateix, em sembla que em volten allà om vaig, com una mena d'àngels... </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">L'enteniment es fon a poc a poc i sinó les trobe esdinvindrà nul, desfet, perdut.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">Jo necessite de les paraules!</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-28260078573703928212011-01-17T15:51:00.000-08:002011-01-17T15:51:19.671-08:00JOAN FUSTER I LA SOLEDAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyDMDfzBJg5xWRWW-oJ9vVc781TXLECGY1lTl3FHtkFvafavguahjowai51nQ3j3OdSaGa2Qk1Ci1QoSqGrFwyeZPb7DryZmbZDzdNXRCyWodKnp7ZIQbL7azp8VAV0SzHxOPJVBOseeg/s1600/SOLETAT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyDMDfzBJg5xWRWW-oJ9vVc781TXLECGY1lTl3FHtkFvafavguahjowai51nQ3j3OdSaGa2Qk1Ci1QoSqGrFwyeZPb7DryZmbZDzdNXRCyWodKnp7ZIQbL7azp8VAV0SzHxOPJVBOseeg/s400/SOLETAT.jpg" width="302" /></a></div><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">"L'heterodoxia és, sempre, soledat. O viceversa: la soledat és, sempre, heterodoxia"</span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: x-large;">"Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla"</span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia; font-size: x-large;">Joan Fuster, <em>Judicis finals</em></span>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-467362129741486672011-01-17T15:33:00.000-08:002011-01-17T15:33:09.881-08:00ENMIG DE LA NIT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQfUy49yv-LJdlDT2Uv5C9m1hxlI-KvwQHHIkurQK4LWyH1vhZRwSOGAPmDz_xuI37jW_Pv3aA-BjK3V0nyg0hIOWJ0eNvLvfzWLA68c-_pcd4XG_7Nd2R19cZgEDs3Vu5sMG6I9F8Yn0/s1600/estrela.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="372" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQfUy49yv-LJdlDT2Uv5C9m1hxlI-KvwQHHIkurQK4LWyH1vhZRwSOGAPmDz_xuI37jW_Pv3aA-BjK3V0nyg0hIOWJ0eNvLvfzWLA68c-_pcd4XG_7Nd2R19cZgEDs3Vu5sMG6I9F8Yn0/s400/estrela.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Nit serena, velada per estreles. Boveda gegant que oculta somnis i esperances. </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Avui la meua vida és més prop de la mort. </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">No tornaré a veure res com ara ho veig... El cel em cau a sobre i les estreles perden una a una la seua llum... </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">I, malgrat tot, la nit -el cel- hi és i no puc evitar seguir vivint per intentar iluminar-lo cada dia amb una estrela</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-43345296844155920672010-12-28T10:26:00.000-08:002010-12-28T10:30:38.246-08:00EL NADAL PER UNGARETTI<strong><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"></span></strong><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfPxD4YHI605dXPW96PR0jtXTiX3NYWScsBCPrqBk8rZo0UgA8f2qc1RYZXWXpkYifiDuCXNlzHke9rV5OcTrx9re5miCYTvb9evvjvlHvVAeEz6C6Q651BvAEkLoRkK-ZI0us8EOPkCI/s1600/postales_navidad-300x225.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfPxD4YHI605dXPW96PR0jtXTiX3NYWScsBCPrqBk8rZo0UgA8f2qc1RYZXWXpkYifiDuCXNlzHke9rV5OcTrx9re5miCYTvb9evvjvlHvVAeEz6C6Q651BvAEkLoRkK-ZI0us8EOPkCI/s1600/postales_navidad-300x225.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><strong><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">NAVIDAD</span></strong></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><em><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Nàpoles, 26 de diciembre de 1916</span></em></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">No tengo ganas</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">de zambullirme</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">en un ovillo</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">de calles</span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Llevo tanto</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">cansancio</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">sobre mi espalda</span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Dejadme así</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">como una</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">cosa </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">puesta</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">en un </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">rincón</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">y olvidada</span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Aquí</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">no se siente</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">más que </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">el buen calor</span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Estoy </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">con la cuatro </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">cabriolas</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">de humo</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">del hogar</span></div><br />
<strong>NATALE</strong><br />
<em>Napoli il 26 dicembre 1916</em><br />
Non ho voglia/ di tuffarmi/ in un gomitolo/ di strade/ Ho tanta/ stanchezza/ sulle spalle/ Lasciatemi così/ come una/ cosa/ posata/ in un/ angolo/ e dimenticata/ Quì/ non si sente/ altro/ che il caldo buono/ Sto/ con le quattro/ capriole/ di fumo/ del focolare<br />
<br />
<br />
Ungaretti, Giuseppe. "Navidad". Dins <em>La alegria</em>. Tarragona: Igitur, 2000.Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-78406374053131293412010-12-27T11:53:00.000-08:002010-12-27T11:53:05.302-08:00NOVEL·LISTES I GRAMÀTICS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPG1I14Qxc6Owzg_1wq-fPt0RAwekkedAoXFMVomYik3KvEj6eNvbafQYpjbS0za8UrLNAhHD715P2lkcEoeDqpcg_4J-0Ekvq8p81M2ikLn5JnaoHMkN7sTIueSxEpqffCgHyKq8bIrs/s1600/llavis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPG1I14Qxc6Owzg_1wq-fPt0RAwekkedAoXFMVomYik3KvEj6eNvbafQYpjbS0za8UrLNAhHD715P2lkcEoeDqpcg_4J-0Ekvq8p81M2ikLn5JnaoHMkN7sTIueSxEpqffCgHyKq8bIrs/s400/llavis.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">"La raó del novel·lista la desconeix el cor del gramàtic <<Quan escriguis oblida't de la gramàtica..., encara que en sàpigues>>, li va dir, al meu pare, en Pompeu Fabra" </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Montserrat Roig, <em>Digues que m'estimes encara que sigui mentida</em></span></span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-63221688544607031432010-12-20T12:26:00.000-08:002010-12-20T12:26:27.979-08:00HABITANT DE LA NIT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZnyZ4ieT2pq9zR46H0Daj08Rc8kRXGnRk84QMPYFT1NoBM-RosLl2LcBPwU72a_IAJ5ZhNgrr99lwO9hlnG8U7KNp7Q9PNu9ODjC06OuNPad2wRwMKQzCF_ju59TJgwC2he92tiMMleA/s1600/nit+estrelada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="325" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZnyZ4ieT2pq9zR46H0Daj08Rc8kRXGnRk84QMPYFT1NoBM-RosLl2LcBPwU72a_IAJ5ZhNgrr99lwO9hlnG8U7KNp7Q9PNu9ODjC06OuNPad2wRwMKQzCF_ju59TJgwC2he92tiMMleA/s400/nit+estrelada.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Cada vegada que mire la <em>Nit estrelada</em> de Van Gogh no puc evitar pensar en les paraules que, molts anys després, pronuncià Bauçà:</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">SI TUDAM ELS DIES, VIOLENTÍSSIM SERÀ EL GOIG DE LES NITS<br />
<br />
Hi haurà maror pregona. La tragèdia s'insinuarà als llavis dels homes. Una freda ventolina embriagarà els fanals del moll. No podrem dir el que volíem. A poc a poquet, els vagabunds caminaran avinguda avall per no rompre el sacratíssim misteri de la nit. Ulls bojos, recordarem les paraules de l'apòstol: "Si tudam els dies, violentíssim serà el goig de les nits". De la boca, ens en sortiran cercles plens -peus i tambors-. Hem de tudar els dies, extasiats dins qualsevol taverna, car la recompensa és massa gran. Som sacerdots d'un orde que odia el banús i el bronze: vol només la corba fàcil i el plaer intacte de les nits totes. En el temor de Déu dansarem durant el dia, però, de nit, tota paraula serà saliva. La nit sempre serà nostra. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Miquel Bauçà, <em>Cants jubilosos</em></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Potser el dissortat pintor ja ho entengué molt abans...</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-8451681360922591082010-12-20T11:57:00.000-08:002010-12-20T11:57:54.464-08:00UN EDÈN PROFÀ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid3mBEB3DIz-H9-YCl4zgLe3Nvq7yUY_3C2A3tnkOY7Gg5cm16ybnWxtZGEPlRzU9-_GmRYEGZJ4VuYLWt4npz5FtoLRp9ZCyq9LLWNx5eki0hxUUuGvgn6fxYYVbNw8H2bgDRB-xG1ps/s1600/casa+arbre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid3mBEB3DIz-H9-YCl4zgLe3Nvq7yUY_3C2A3tnkOY7Gg5cm16ybnWxtZGEPlRzU9-_GmRYEGZJ4VuYLWt4npz5FtoLRp9ZCyq9LLWNx5eki0hxUUuGvgn6fxYYVbNw8H2bgDRB-xG1ps/s400/casa+arbre.jpg" width="296" /></a></div><br />
<span style="font-size: large;">Si és cert que existí un Edèn, escenari de la gènesi de tot ésser humà, crec que aquest indret devia ser molt semblant al paradís que descriu Miquel Pujadó en el poema següent:</span><br />
<div class="titol"><span style="font-size: large;"></span> </div><div class="titol" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"> </span></div><div class="titol" style="text-align: center;"><em><strong><span style="font-size: large;">La casa dalt de l'arbre</span></strong></em></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"> </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Miquel Pujadó </span></div><blockquote><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">La nostra casa dalt de l’arbre <br />
és un vell pis del Barri Gòtic. <br />
Només tu i jo hi sabríem cabre, <br />
només tu i jo en tenim la clau. <br />
És un reducte d’infantesa, <br />
el nostre líquid amniòtic, <br />
algunes molles de tendresa <br />
dins d’un calaix folrat de pau. <br />
<br />
De menuts, tu i jo somniàvem, cadascú pel seu costat, <br />
un refugi de pirates, un recer ben amagat. <br />
P’rò una cova a Barcelona no la troba pas qui vol, <br />
ni cabanes en els plàtans de l’Eixample, prou que em dol! <br />
Avui tens company, un fill, el renou quotidià. <br />
Jo, ja ho veus, què vols que et digui... El mateix, si fa no fa. <br />
I ara que no som tan joves hem trobat que és el moment <br />
d’injectar-nos l’aventura i encarar-nos amb el vent. <br />
<br />
La nostra casa dalt de l’arbre... <br />
<br />
És petit, tronat i fosc, però així que entrem al cau <br />
i tu fas cafè, de sobte esdevé tot un palau. <br />
Uns coixins, taula i cadires, la flonjor d’un matalàs... <br />
No li cal pas gaire cosa al Paradís per treure el nas. <br />
Bé, posats a ser sincers també hi ha un ordinador <br />
(poder treballar en silenci és un plaer). I un radiador, <br />
perquè tu ets tan fredolica, quatre llibres, i res més. <br />
Més enllà de la finestra, el neguit omple els carrers. <br />
<br />
La nostra casa dalt de l’arbre.. <br />
<br />
Quan sortim i ens separem, tu retrobes l’univers <br />
del qual mai no he format part, jo el meu món boig i dispers. <br />
Em deixo endur pels corrents de l’atzar i, lluny de mi, <br />
sé que rius, t’agites, lluites... i està bé que sigui així. <br />
Som amb gent que ens estimem, fora de la intersecció <br />
que ens pertany, i anem vivint amb la fonda convicció <br />
que ens tenim en algun lloc l’un a l’altre. I que, quan <br />
jo et necessiti o tu em busquis, ella ens estarà esperant, <br />
<br />
la nostra casa dalt de l’arbre, <br />
que és un vell pis del Barri Gòtic... </span></div></blockquote><div style="text-align: center;"><br />
</div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-53331870512180403782010-12-18T12:26:00.000-08:002010-12-18T12:26:16.148-08:00SAVIES PARAULES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVA0EP9WoPlnCLOkLRwEcWyRDQhVq8xKm8f9j0ZtIVFO1RlupzzK3NXeNpzPBHmbe2lwvj7HXWPht0xQuktuErmALhvXZJkco33YK-GODjpWkl7kHQHY7DCK6oJLpNaXZEueWsYw0spuk/s1600/SAVIESA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="303" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVA0EP9WoPlnCLOkLRwEcWyRDQhVq8xKm8f9j0ZtIVFO1RlupzzK3NXeNpzPBHmbe2lwvj7HXWPht0xQuktuErmALhvXZJkco33YK-GODjpWkl7kHQHY7DCK6oJLpNaXZEueWsYw0spuk/s400/SAVIESA.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Bussejant pel <em>Serra d'Or</em> d'aquest mes m'he trobat aquestes dues joies (nou forment per seguir pastant un credo propi) que vull compartir amb tot aquell o aquella que camine per aquestes terres virtuals:</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">"És inútil que els governants creguin que han vençut l'esperit lliure perquè li han segellat els llavis, ja que amb cada home neix una nova consciència i sempre algú recordarà l'obligació esperitual de reprendre l'antiga lluita pels inalienables drets de l'humanisme i de la tolerància. Sempre hi haurà algun Castellio que s'alce contra qualsevol Calvi, defensant la independència sobirana de l'opinió davant de tota violència exercida des del poder" Stefan Zweig, <em>Castellio contra Calví</em></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">"On hi ha vida, hi ha conflicte. On hi ha no res, no hi ha res en contradicció: tot és mort, tot és erm. Des del moment en què naixem, som vida i mort, dia i nit, temps i espai, matèria i esperit..., la contradicció està servida. Creixem -funciona la realitat- en la mesura dels conflictes que anem resolent. Segons que ens situem davant del conflicte i hi actuem, en aquesta mateixa mesura ens anem fent, construint, incidint en la realitat mateixa per transformar-la. D'entrada, doncs, el conflicte ni és bo ni és dolent. És i prou. Forma part de l'estructura de la realitat i de la condició humana. És una crida a l'acció responsable i lliure. Allò que cal esbrinar és la manera d'encarar el conflicte per tal que el nostre creixement sigui en gruix d'humanitat" Teodor Suau, <em>El conflicte, matriu de la vida</em></span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-4677974560778972292010-11-29T12:12:00.000-08:002010-11-29T12:12:12.462-08:00CRIT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAV-wKsIFW8TnUVTdsYBSM4WFQOIKLiqc4akko4-ECF6L-su4NtbRJqdbAFsnJi6s5nLV5kHJg_yBXi50kMg3MzTcpsUVtj1G737vRfIq40tc2d0x2Mourf04KWuwIrJvZhBANSX6jxPc/s1600/CRIT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="326" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAV-wKsIFW8TnUVTdsYBSM4WFQOIKLiqc4akko4-ECF6L-su4NtbRJqdbAFsnJi6s5nLV5kHJg_yBXi50kMg3MzTcpsUVtj1G737vRfIq40tc2d0x2Mourf04KWuwIrJvZhBANSX6jxPc/s400/CRIT.jpg" width="400" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>Crit </strong>que s'ofega en la gola abans de ser pronunciat, crit que ofega qui no el vol pronunciar. T'educaren amb cura, els crits, la veu esquerpa, el dolor, el desig, la rebel:lió, la perversitat no han de tindre cabuda en el teu cos modelat a cops de repressió. Feren de tu el que ets i malgrat els teus esforços per no ser-hi el crim ja és fet... </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"><strong>Crit</strong> que s'escampa indolent com el càncer maligne que acaba cèl·lula a cèl·lula amb la vida de l'hoste... Però no el pot proferir qui mai ha estat sentit, qui no té veu, qui mor enmig de la gentada perquè no sap viure, qui es perd en paraules eternes pronunciades per altres, perquè sap que mai en tindrà de pròpies. No pot proferir el crit qui no té veu.</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-90908900318192895352010-11-24T16:44:00.000-08:002010-11-24T16:48:09.723-08:00QUAN LES BESTIOLES SURTEN DEL CAU<h3 class="post-title entry-title" style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Ací us mostre un article (que he conegut gràcies al bloc Melic de la meua amiga Aina) que m'ha commocionat en parlar d'uns fets que, dissortadament, cada vegada em són més familiars. I, a continuació, hi done la meua opinió, una mena de catarsi que m'és del tot necessària per lliurar-me de la sensació d'impotència i de tristesa que sempre m'han produït les injustícies i les agressions.</span></h3><h3 class="post-title entry-title" style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"></span> </h3><h3 class="post-title entry-title" style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;"></span> </h3><h3 class="post-title entry-title" style="text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Notícia: Els nazis al Terra. (Publicada a la pàgina dels Txaperros Xapes) </span></h3><div class="post-header-line-1" style="text-align: justify;"></div><div class="post-body entry-content" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 16px;">Avui, 22 de novembre, cap a les 21'30 hores hem viscut una situació que mai hauríem desitjat per nosaltres ni per tota la gent que en eixe moment es trobava al nostre espai, g...audint com cada dia d'aquest xicotet estel de llibertat i compromís que és el Terra.<br />
Com si d'una desfilada militar es tractara, han entrat per la porta amb el seu maleït tuf d'intolerància, odi i violència, una quinzena de neonazis de mesures corporals considerables i amb gest impassible d'aquells que no estimen la vida de la resta, que no volen viure ni conviure amb els diferents, que odien la paraula LLIBERTAT. Al capdavant, el seu líder, Jose Luis Roberto, el rostre de l'odi.<br />
Amb violència i intimidacions han demanat beure unes cerveses al nostre local. És possible que no sàpiguen que el Terra és un espai lliure de feixistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes i espanyolistes? Senzillament, perquè nosaltres volem representar just el contrari. I així ho fem dia a dia, amb el treball sincer, constant i humil que realitzem al nostre barri, a la nostra ciutat. A un barri que ja els demostrà fa uns dies que no els vol, que no és el seu lloc i que el volem viu, alegre i combatiu, no brut d'odi i intolerància, la qual només es justifica amb gent com ells.<br />
Davant la nostra negativa, els neonazis identificats com a membres del partit “legal” España 2000, han decidit continuar amenaçant, insultant i intimidant a la gent que estava al Terra. Amenaces i intimidacions molt greus. Inclús de mort.<br />
Així fins que han arribat diversos efectius de la policia local i espanyola, previstos de material antiavalots (potser sabien que aquesta era una gent perillosa?). Aquests, i davant les exigències dels neonazis, han decidit que era millor cedir davant dels agressors (demanant-nos a nosaltres els fulls de reclamació per a que els nostres agressors es queixaren perquè no els hem volgut servir cervesa) que protegir els agredits. Així, han pogut marxar del Terra entre riures i amenaces.<br />
La notícia de l'agressió ha corregut com la pólvora des de dins del Terra cap enfora, i en només 30 minuts, s'han concentrat solidàriament davant les portes del Terra un gran nombre de persones per protegir-nos i recolzar-nos. Han sigut identificats per la policia.<br />
Volem agrair públicament a tots aquells que heu estat allí, a totes les que ens heu transmès posteriorment el vostre suport i, molt especialment, a les persones que estaven aquesta nit al Terra i han hagut de patir aquest exercici de terrorisme psicològic per part d'aquests personatges fills dels gimnasos i de la violència, que han sofert amb nosaltres la por i la ràbia pel que estàvem veient i vivint. Una abraçada ben forta, perquè sense vosaltres no estaríem ací i perquè vosaltres sou el nostre orgull i la nostra raó per alçar-se i continuar el combat.<br />
A partir de demà, farem pública aquesta situació als mitjans de comunicació i denunciarem davant del barri i de la societat el que ha passat, sobretot per deixar ben clar que Jose Luis Roberto i els seus companys del partit ultradretà “España 2000” no només ens ha amenaçat al Terra, ha amenaçat a un col·lectiu que treballa per millorar i canviar un Benimaclet d'esperança i llibertat, ha amenaçat a tots els col·lectius que lluitem per un Benimaclet Viu, a totes les veïnes, a tots els comerços, a totes les escoles, a tots els centres socials, a tots els que defensem dia a dia la nostra cultura i llengua... Ens toquen a un, ens toquen a totes. Us demanem que feu córrer el que ha succeït avui a Benimaclet per ajudar-nos a que aquesta denúncia arribe a tots els racons possibles.<br />
I si, com han advertit, aquesta gent decideix tornar, pública o clandestinament, per atacar el Terra o a la gent que en ell treballen o participen, haurem d'exigir responsabilitats a qui corresponga (Delegació de Govern, policia, jutges, polítics, etc.) per no aturar açò abans que siga massa tard. Com ens ha dit avui un policia espanyol: ací, fins que no hi haja un mort, no podem fer res. Doncs bé, que recorden (com nosaltres fem cada dia) a Guillem Agulló. Ja tenim morts. I no volem més.<br />
De moment, volem transmetre que la gent que estava hui al Terra, afortunadament, estem bé i que anem a treballar les diferents possibilitats d'accions per dur a terme els propers dies. Esteu atents a les convocatòries. Finalment, volem reafirmar el nostre compromís amb la lluita per la llibertat, contra el racisme, per Benimaclet, contra el seu odi. Ací estem i ací estarem. Perquè som barri. Perquè la seua violència mai no podrà apagar aquesta flama de rebel·lia i coratge. Perquè mai podran baixar del nostre terrat aquesta bandera de llibertat. Perquè som un, un puny tancat i en alt. No estem sols, i això els fa mal. Demostrem-ho!</span> </div><div class="post-body entry-content" style="text-align: justify;"></div><div class="post-body entry-content" style="text-align: justify;"><br />
<br />
<strong><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">La meua opinió:</span></strong></div><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span><span lang="EN"></span><br />
<div class="post-body entry-content" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Aquest succés fa que el poema de Salvador Espriu <em>Assentiré de grat</em> (en concret els versos en què diu "Voltats de por, enmig del glaç de burles i rialles d'albardans, hem dit els mots que són la sang d'aquest vell poble que volem salvar (...)") adquiresca sentit. I de pas demostra que aquests individus no són més que bestioles que defensen les seues "causes" tal com ho fan aquestes, amb la violència. Violència que en comptes de ser castigada per la societat n'és ocultada maldestrament i pervertida, convertint les víctimes en agressors. Només volem parlar la llengua que ens han ensenyat els nostres pares. Només volem fer ús i transmetre al seu torn la cultura que els nostres avantpassats ens transmeteren a nosaltres, quin és el nostre crim? Potser, si aquests individus saberen fer ús de les paraules, si saberen alguna cosa d'eixa "cultura" que defensen amb els punys, ens dirien que el nostre crim, com el del protagonista de "La vida es sueño", ha estat nàixer.</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-89654900514144564882010-11-22T15:07:00.000-08:002010-11-22T15:08:12.420-08:00SOL, SOLET<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioKwf7Qr7sFH9LOy8-_NfyA6TWNBcFBGU8rx8AqRNWWEBOW7qtZWqgkNjikdKt7mkHEYWIDgKsdA5GSYDJD1anWCwvMluAESp0nGNcw6-R5KsG4RuSxW3te60KOxIPdOPJq2bny3MpY8A/s1600/sol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioKwf7Qr7sFH9LOy8-_NfyA6TWNBcFBGU8rx8AqRNWWEBOW7qtZWqgkNjikdKt7mkHEYWIDgKsdA5GSYDJD1anWCwvMluAESp0nGNcw6-R5KsG4RuSxW3te60KOxIPdOPJq2bny3MpY8A/s400/sol.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Sol, solet, vine'm a vórer que tinc fred.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Sol, solet, emporta't la nit pètria que s'aferra al meu ésser, emporta't el glaç que apaga el foc i el converteix en candor freda. </span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Sol, solet, enlluerna'm en la foscor, perquè el cos maldestre hi puga trobar el camí.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Sol, solet, emporta't les tenebres per sempre més.</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-25286954092044351192010-11-20T10:02:00.000-08:002010-11-20T10:02:03.497-08:00TRES BONES RAONS PER ESCRIURE EN CATALÀ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI21vkw91bsW4LVSU5JhpA1nwY0fsI9ao7zytQpeRO5YMjCAZs4Fg_PoBakFUQYjg_UxjDyCWzoKI1f17BCIh8vkk6mTmVTeOg3T4SrI376kEaYGr4GCZzck6Mg18fvPtcvra3gux_VL4/s1600/Montserrat+Roig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI21vkw91bsW4LVSU5JhpA1nwY0fsI9ao7zytQpeRO5YMjCAZs4Fg_PoBakFUQYjg_UxjDyCWzoKI1f17BCIh8vkk6mTmVTeOg3T4SrI376kEaYGr4GCZzck6Mg18fvPtcvra3gux_VL4/s400/Montserrat+Roig.jpg" width="346" /></a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;">"Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meua llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana" </span></div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;">Montserrat Roig, <em>Digues que m'estimes encara que sigui mentida</em></span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-56256357938022614962010-11-16T02:22:00.000-08:002010-11-19T10:09:14.039-08:00LA CONSTRUCCIÓ D'UN CREDO PROPI<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Estic recopilant frases que m'ajuden a construir un credo propi. En la llista hi ha ja moltes, però per damunt de totes destaquen aquestes dues: </span></div><div class="mobile_status" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="mobile_status" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">"Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres" Joan Fuster, <em>Indagacions i propostes</em></span></div><div class="mobile_status" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="mobile_status" style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">"(...) busca direccions, creix a cada pas un poc, desitja, corre, creua l'horitzó... Sobren veus que tanquen, sobren mals i pors no perdes temps o fugirà el teu foc. Si dibuixes tu la sort i cada estrela del teu cel, et promet que trobaràs paraules per al viatge. No pares mai, aferra't al que vols. No pares, cada dia vola on siga" Pinka, <em>No pares</em></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">"Siente el pensamiento, piensa el sentimiento" Miguel de Unamuno</span></div><span style="font-size: large;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
<span style="font-size: large;">El meu credo, tanmateix, sempre estarà en construcció i li agradaria nodrir-se de les aportacions del viatgers que caminen per aquestes terres virtuals.</span></div><div class="mobile_status" style="text-align: justify;"><br />
</div><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-32991681796335701542010-11-16T02:07:00.000-08:002010-11-16T02:07:12.326-08:00AIGUA de riu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMYfdfz-wD3LK9qhyphenhyphenwLaHQraOfrfnwS70KOblBFNZlb-e3eluar7Bly-GsqpLrCkLWWpMGWc_MXUcflSpJDuCO4Iogs9iWPL31mDH_kj3rZeFC35ANOunev6hwVlV_9kqtM3gGXwbBidU/s1600/EL_RIO.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMYfdfz-wD3LK9qhyphenhyphenwLaHQraOfrfnwS70KOblBFNZlb-e3eluar7Bly-GsqpLrCkLWWpMGWc_MXUcflSpJDuCO4Iogs9iWPL31mDH_kj3rZeFC35ANOunev6hwVlV_9kqtM3gGXwbBidU/s400/EL_RIO.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Riu que naix al cim de la muntanya, que inicia el camí amb els ulls clucs sense sospitar encara l'amenaça del vent.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Riu que s'expandeix, que fluctua, que tasta amb por la natura humida del seu ésser.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Riu que es modela amb l'erosió de la pedra, amb els cops del vent.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Riu que es contrau, riu que es complementa amb milers de braços que en fan un caudal poderós.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Riu que es belluga, que empeny, que és aixeregat d'aigua.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Riu que s'asseca, que arrosega l'aire, que descobreix l'absència.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Riu perdut en la mar, riu que no hi és.</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-46776862033781401532010-11-05T14:42:00.000-07:002010-11-05T14:42:42.696-07:00Partícules d'AIRE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiafsBPIBjxe9vhD6Pz1B0xKr0woz7SwenOMyo49PNAe5jKQn0PONWySt7sFSAjGWre7NjxtwY9wPgQt7In16oOAgeBc5D8me5HlpAxLwjP30UH4JSRIKKnhinDS_OrQB3X3TO1juRA58s/s1600/viento.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiafsBPIBjxe9vhD6Pz1B0xKr0woz7SwenOMyo49PNAe5jKQn0PONWySt7sFSAjGWre7NjxtwY9wPgQt7In16oOAgeBc5D8me5HlpAxLwjP30UH4JSRIKKnhinDS_OrQB3X3TO1juRA58s/s400/viento.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Una partícula imperceptible al bell mig d'un huracà immens. Inconscient de la teua feblesa i de la d'aquells que t'estimen tot corre de pressa al teu voltant, ja no tornaràs a ser mai més com ets ara mateix i, malgrat tot, segueixes el ritme que marca el vent un dia rere l'altre, un mes més, un altre any... Creient ingènuament que ets tu qui dirigeix el vent. Seguir el ritme és seguretat, és certesa, és caminar per la via correcta -una via mancada de dolor i farcida d'acceptació, una via curta-. Una fisura, però, s'introdueix a l'huracà i et porta una aire nou, un aire que emet una llum atraient i renovadora i de sobte els remolins de l'huracà, abans font segura d'estabilitat, esdevenen mediocres i violents i deixes de seguir-los, vas contracorrent. Lluites per canviar el ritme ofegant, no sens esforç, la veu que et diu que una partícula sola no pot canviar el ritme del vent i enmig del camp de batalla una força interior (anomenada per molts savis esperit) pren forma amb les teues victòries i amb els cops d'espassa d'aquells qui et són antagonistes. Les teues forces, tanmateix, s'afebleixen amb la pèrdua d'aquells que com tu respiraren l'aire de la fisura. La seua absència t'anorrea, et despulla de tots els guardons aconseguits en la batalla i tornes novament a seguir el ritme, els hipnotitzadors cants de sirena a dintre de l'huracà. Però sols hi ets en estat de vigília, perquè l'aire nou ha penetrat ja en les teues venes i aviat tot el teu èsser clamarà amb força la revolta...</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-10059218741542265272010-11-01T11:57:00.000-07:002010-11-01T11:57:55.787-07:00TERRA<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoczvQSoTaq46ApaRlivzif6T497lCnBsN32kQHwEtohiHT_hOZDnKWxACzApu69htewXlsGIgYfS3q3ZYQ-h76LxG0ymjQ94_dFxPMkVhLfH4kAJeJEAVcp8D9dSXCywz6joj3zdc7Vo/s1600/sopar+i+concert+020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="240" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoczvQSoTaq46ApaRlivzif6T497lCnBsN32kQHwEtohiHT_hOZDnKWxACzApu69htewXlsGIgYfS3q3ZYQ-h76LxG0ymjQ94_dFxPMkVhLfH4kAJeJEAVcp8D9dSXCywz6joj3zdc7Vo/s320/sopar+i+concert+020.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Barranc del Cint (Alcoi)</span></td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOOMSQ-6rO9JuIOpOTMwz75I-KAWipwKegJWiMsKJGieIKp5zryVkSsNkw9AioVi6AFOm9Zb867aTVHKYAmICCnQ35ghyJ-lbXnO9SgTWAAOf6PsbM0Mxcb48Q7D6VcQkXAMjdlgsZLcc/s1600/sopar+i+concert+002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="240" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOOMSQ-6rO9JuIOpOTMwz75I-KAWipwKegJWiMsKJGieIKp5zryVkSsNkw9AioVi6AFOm9Zb867aTVHKYAmICCnQ35ghyJ-lbXnO9SgTWAAOf6PsbM0Mxcb48Q7D6VcQkXAMjdlgsZLcc/s320/sopar+i+concert+002.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Pont de Sant Jordi (Alcoi)</span></td></tr>
</tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Sols el temps d'un sospir. Aviat em separaren de tu, i així confirmant la sentència d'Espriu, "com l'ocell que deixa el niu així l'home que abandona el seu indret". He viscut sempre en terra aliena, no és estrany, doncs, que ara que torne a la terra pròpia mai acaben de germinar les llavors que hi plante o, en el millor dels casos, esdevinguen arrels esquerdades. I així, tot m'és hostil en la meua pròpia terra. La pedra dels turons esdevé tan sols pedra, el crit de la festa és sols soroll, la llengua vomita mots estridents que tot i ser igual que els meus es disfressen amb els vestits d'una altra llengua que no és la meua i no hi ha un sol ésser que entenga aquesta pena. Sols paraules hipòcrites que porten per emblema les conviccions i les aparences. Aquells que havien de ser els meus éssers estimats no són més que un munt de corbs que volen al meu voltant esperant el dia que hi caiga. On és la veritable Terra?</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-411496761027444451.post-8928365641745006902010-10-29T12:54:00.000-07:002010-10-29T12:56:58.149-07:00FOC<span class="messageBody"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5pC-jivTwNRtyEgreMGV-VPclMtb0MVy_YV0dnsJq2gxSBZru1d-z8KLOlqwyMfForPRyegDr8lI2py4cPGrm2jsHcsNoq6mk5vcYJK0RopWOYfiiWO6MiFmzCJHqqzkkrnVE55Mqwb8/s1600/FOC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5pC-jivTwNRtyEgreMGV-VPclMtb0MVy_YV0dnsJq2gxSBZru1d-z8KLOlqwyMfForPRyegDr8lI2py4cPGrm2jsHcsNoq6mk5vcYJK0RopWOYfiiWO6MiFmzCJHqqzkkrnVE55Mqwb8/s400/FOC.jpg" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><span style="font-family: 'Palatino Linotype'; font-size: x-large;">Tu fas que calle el vent...</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><span style="font-family: 'Palatino Linotype';"></span><span style="font-family: 'Palatino Linotype'; font-size: x-large;">Ulls de tenebres que derramen foc...</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: center;"><span style="font-family: 'Palatino Linotype'; font-size: x-large;">En el teu esguard em consumiré i en la freda foscor de l’eternitat clamaré ja per sempre el teu nom.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: Palatino Linotype; font-size: x-large;">Tu fas que calle el vent...</span></div>Maria Martínez Pérezhttp://www.blogger.com/profile/12487238461947702988noreply@blogger.com2