Weeki Wachee spring, Florida (1947), de Tori Frissell. |
És irracional, ho sé, però ella hi és al davant pètria, imponent, mancada de qualsevol senyal d'humanitat i hem fita amb el seu únic ull, i irremediablement naix en mi el temor, un temor que tan sols puc explicar superficialment. Un temor a que ella descobrisca allò que mai ha de ser descobert a que em revele el que no vull escoltar. Aquella imatge de mi mateixa que se m'ofereix mostra el meu jo vertader despullat de màscares i formalismes, aquella imatge captura el desig somort al vell mig de les meues ninetes i sent por d'allò que veig...