No naixen, no em donen consol, sols petites flaguerades...
Obscuritat pertinaç, allunya't, deixa'm, fés que tornen d'on no hi hagueren d'eixir mai! Allibera'm de la tirania d'aquest monosíl·lab anorreador!
No puc fer-ne ús d'elles i, tanmateix, em sembla que em volten allà om vaig, com una mena d'àngels...
L'enteniment es fon a poc a poc i sinó les trobe esdinvindrà nul, desfet, perdut.
Jo necessite de les paraules!
No hay comentarios:
Publicar un comentario