No concep res més meravellós que estimar. Estimar persones, estimar coses, estimar l'art, estimar les paraules... El verí de l'estima és una metzina poderosa que corre acceleradament per les venes fins arribar al cor. L'amor -l'estima per una altra persona- hi és una pedra filosofal que molts homes i dones, alquimistes intrépids, han intentat cercar al llarg dels segles sense arribar mai a trobar el seu indret exacte. Què és l'amor? Què fa que estimem una altra persona, que decidim dedicar-li uns instants, uns dies, uns mesos, uns anys o potser tota una vida? Potser l'amor hi és una barreja a parts iguals d'espiritualitat i corporeitat que ens porta tota una vida aconseguir? Qui ho sap. Tanmateix, si voleu veure una petita mostra en la nostra llengua de diferents maneres de viure l'enamorament, doneu un cop d'ull a aquesta pàgina web:
"L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, lúnic amor que no fa fàstic és la bona literatura. El lector/lectora (...)recorda perquè abans algú ha recordat(...). Cal recordar (...) Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l'escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l'altra banda, que encara batega, que encara existeix" Montserrat Roig
No hay comentarios:
Publicar un comentario