"L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, lúnic amor que no fa fàstic és la bona literatura. El lector/lectora (...)recorda perquè abans algú ha recordat(...). Cal recordar (...) Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l'escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l'altra banda, que encara batega, que encara existeix" Montserrat Roig
viernes, 29 de octubre de 2010
FOC
Tu fas que calle el vent...
Ulls de tenebres que derramen foc...
En el teu esguard em consumiré i en la freda foscor de l’eternitat clamaré ja per sempre el teu nom.
Ei,Carles. Perdona la tardança en contestar és que no havia vist el comentari. Gràcies, espere no haver-te espantat molt amb aquest engendre poètic je, je. Ara fa una estona m'he passat pel teu bloc i fet un comentari d'un poema que m'ha agradat moltíssim. Està molt bé el bloc es nota que gaudeixes molt escrivint ell.
Està bé que el poema comence i acabe amb el mateix vers. Bon dia de tots sants
ResponderEliminarEi,Carles. Perdona la tardança en contestar és que no havia vist el comentari. Gràcies, espere no haver-te espantat molt amb aquest engendre poètic je, je. Ara fa una estona m'he passat pel teu bloc i fet un comentari d'un poema que m'ha agradat moltíssim. Està molt bé el bloc es nota que gaudeixes molt escrivint ell.
ResponderEliminar