Bussejant pel Serra d'Or d'aquest mes m'he trobat aquestes dues joies (nou forment per seguir pastant un credo propi) que vull compartir amb tot aquell o aquella que camine per aquestes terres virtuals:
"És inútil que els governants creguin que han vençut l'esperit lliure perquè li han segellat els llavis, ja que amb cada home neix una nova consciència i sempre algú recordarà l'obligació esperitual de reprendre l'antiga lluita pels inalienables drets de l'humanisme i de la tolerància. Sempre hi haurà algun Castellio que s'alce contra qualsevol Calvi, defensant la independència sobirana de l'opinió davant de tota violència exercida des del poder" Stefan Zweig, Castellio contra Calví
"On hi ha vida, hi ha conflicte. On hi ha no res, no hi ha res en contradicció: tot és mort, tot és erm. Des del moment en què naixem, som vida i mort, dia i nit, temps i espai, matèria i esperit..., la contradicció està servida. Creixem -funciona la realitat- en la mesura dels conflictes que anem resolent. Segons que ens situem davant del conflicte i hi actuem, en aquesta mateixa mesura ens anem fent, construint, incidint en la realitat mateixa per transformar-la. D'entrada, doncs, el conflicte ni és bo ni és dolent. És i prou. Forma part de l'estructura de la realitat i de la condició humana. És una crida a l'acció responsable i lliure. Allò que cal esbrinar és la manera d'encarar el conflicte per tal que el nostre creixement sigui en gruix d'humanitat" Teodor Suau, El conflicte, matriu de la vida