lunes, 17 de enero de 2011

ENMIG DE LA NIT


Nit serena, velada per estreles. Boveda gegant que oculta somnis i esperances.

Avui la meua vida és més prop de la mort.

No tornaré a veure res com ara ho veig... El cel em cau a sobre i les estreles perden una a una la seua llum...

I, malgrat tot, la nit -el cel- hi és i no puc evitar seguir vivint per intentar iluminar-lo cada dia amb una estrela

No hay comentarios:

Publicar un comentario