"L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, lúnic amor que no fa fàstic és la bona literatura. El lector/lectora (...)recorda perquè abans algú ha recordat(...). Cal recordar (...) Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l'escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l'altra banda, que encara batega, que encara existeix" Montserrat Roig
lunes, 7 de marzo de 2011
COM RESUMIR FREUD O LACAN EN DUES LÍNIES
"Hi ha massa món darrere cada signe i poc espai per encabir-hi els fràgils mecanismes insòlits del desig"
No hay comentarios:
Publicar un comentario