CRIT

Crit que s'ofega en la gola abans de ser pronunciat, crit que ofega qui no el vol pronunciar. T'educaren amb cura, els crits, la veu esquerpa, el dolor, el desig, la rebel:lió, la perversitat no han de tindre cabuda en el teu cos modelat a cops de repressió. Feren de tu el que ets i malgrat els teus esforços per no ser-hi el crim ja és fet...

Crit que s'escampa indolent com el càncer maligne que acaba cèl·lula a cèl·lula amb la vida de l'hoste... Però no el pot proferir qui mai ha estat sentit, qui no té veu, qui mor enmig de la gentada perquè no sap viure, qui es perd en paraules eternes pronunciades per altres, perquè sap que mai en tindrà de pròpies. No pot proferir el crit qui no té veu.