Sol, solet, vine'm a vórer que tinc fred.
Sol, solet, emporta't la nit pètria que s'aferra al meu ésser, emporta't el glaç que apaga el foc i el converteix en candor freda.
Sol, solet, enlluerna'm en la foscor, perquè el cos maldestre hi puga trobar el camí.
Sol, solet, emporta't les tenebres per sempre més.
Tant de bo el sol poguera endur-s'ho tot ja d'una vegada! Necessite un sol així epr a mi que em faça veure la llum moltes vegades en què no la trobe. Jo també vull eixe solet!
ResponderEliminarDesitge de tot cor que el trobes, bonica! Tot i que em sembla que aquest sol en realitat mai es manifesta en tota la seua plenitud, sinó que tan sols emet breus raigs, petites onades de "llacoreta". Tanmateix, jo em conformaria amb això! Una abraçada ben forta
ResponderEliminar