TERRA

Barranc del Cint (Alcoi)

Pont de Sant Jordi (Alcoi)

Sols el temps d'un sospir. Aviat em separaren de tu, i així confirmant la sentència d'Espriu, "com l'ocell que deixa el niu així l'home que abandona el seu indret". He viscut sempre en terra aliena, no és estrany, doncs, que ara que torne a la terra pròpia mai acaben de germinar les llavors que hi plante o, en el millor dels casos, esdevinguen arrels esquerdades. I així, tot m'és hostil en la meua pròpia terra. La pedra dels turons esdevé tan sols pedra, el crit de la festa és sols soroll, la llengua vomita mots estridents que tot i ser igual que els meus es disfressen amb els vestits d'una altra llengua que no és la meua i no hi ha un sol ésser que entenga aquesta pena. Sols paraules hipòcrites que porten per emblema les conviccions i les aparences. Aquells que havien de ser els meus éssers estimats no són més que un munt de corbs que volen al meu voltant esperant el dia que hi caiga. On és la veritable Terra?