viernes, 24 de junio de 2011

UNA ABRAÇADA LITERÀRIA


He agafat un llibre de poesia italiana, l'he obert per una pàgina qualsevol i d'ell ha sortit el consell de l'amic més volgut, d'un amic carregat de germanor i saviesa, malgrat tenir pell de cel·lulosa i paraules que es pronuncien sense emetre cap so. Heus ací l'assenyat consell del meu amic:
             
              La vida humana és fosca i dolorosa
              i en ella no s'aferma mai cap cosa.
              Només el pas del Temps és sempre igual.
              L'amor pot fer d'un any un dia breu;
              l'avorriment pot reunir un piló d'anys
             en una sola jornada; el seu pas
             mai no es deté, no canvia. Chiaretta
             era una nena, i ara és una noia,
             demà serà una dona. I així es rep
             si un pensa aquestes coses, un bon cop
             al cor. Ben poc, a no pensar-les, l'art
             m'ajuda; amb moltes i disperses coses
             fer-ne una sola i bella. I de tot mal
            em guareix un bon vers. Quantes vegades
            -i, també, aquesta- per ell, que ningú
            no sap, ni entén, sobre l'afront i els danys
           de la Melancolia puc partir
           i trobo l'Alegria pel camí.
          
           Umberto Saba, "Final".

La literatura, de vegades, segueix sendes misterioses i humanes, molt humanes; potser més que les dels éssers de carn i os...

No hay comentarios:

Publicar un comentario