domingo, 19 de septiembre de 2010

LA PASSIÓ PER LA LECTURA


Com naix en nosaltres la passió per la lectura és un interrogant que s'han plantejat ja molts dels professionals que es troben vinculats d'alguna manera al món de la literatura (bibliotecaris, editors, professors que imparteixen aquesta assignatura, mares i pares que volen iniciar-hi els seus fills, etc.). Tanmateix, tot i  les acurades i ben intencionades llistes de recomanacions, recursos pedagògics, consells, llistes de lectures o, en els darreres temps, eines on-line elaborades per aquests col·lectius professionals i humans, existeix algun factor que escapa a tot intent de sistematització, que converteix el desig de llegir en un desig incontrolable, un desig salvatge que s'oculta al si mateix del nostre ésser. La mostra més clara d'aquesta irracionalitat del desig de lectura és el fet que es manifeste d'una forma diferent en cada ésser humà, cosa que origina una gran diversitat de lectors. Així, per exemple, existeixen els lectors "nats", que han estat convidats gairebé des del seu naixement cap a la literatura i que han decidit acceptar aquesta invitació. Existeixen també els lectors "il·luminats", renegats insaciables de la lectura, que un dia, sense saber molt bé com, es veuen envoltats pel joc de clarobscurs de la literatura. Un altra classe d'aquesta àmplia gamma la constitueixen els lectors "perduts", lectors que cansats de viure en un món que no entenen decideixen capbussar-se en la literatura per tractar de cercar-hi respostes. Existeixen, igualment, els lectors "ocells", que cansats de viure en aquesta realitat, decideixen emprendre el vol cap a altres realitats potser més acollidores. I així podríem trobar milers i milers de classes de lectors. Lectors que, a més a més, no pertanyen a un únic grup al llarg de tota la seua vida, sinó que poden pertànyer a grups diferents en funció de les circumstàncies que determinen el seu camí.
Això no obstant, si en passar per davant d'una llibreria vostè sent una necessitat acuitant de mirar tots i cadascun dels llibres que es mostren en l'aparador i, posteriorment, d'entrar-hi per acaronar i intentar descobrir el misteri que guarda algun dels llibres que insinuants esperen a les prestatgeries. Si en entrar a eixa llibreria (o biblioteca) no pot evitar detenir-se un instant per gaudir de l'aroma evocador que transipiren les pàgines dels seus habitants. Si no pot evitar riure o plorar quan algun dels missatges que transporta el llibre que llig colpegen amb força indrets imperceptibles del seu èsser; no ho dubte, la llavor que origina la passió ha esclatat a dintre seu i aviat el verí de la literatura correrà per les seues venes.

7 comentarios:

  1. Nosaltres triem els llibres o els llibres ens trien a nosaltres?. Benvinguda a aquest món del blog.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies, Carles. Jo abans creia que érem nosaltres els que triàvem el llibre, però ara comence a tenir dubtes. Hui mateix he entrat en una llibreria nova que han obert ací a Alcoi i he vist un llibre (Manuscrito encontrado en Zaragoza, de Jan Potocki) que m'havia cridat l'atenció llegint un post del bloc "Mujer en tierra firme", i que havia buscat en algunes llibreries sense massa èxit (tenien el llibre, però no l'edició que jo volia). I avui he entrat l'he vist i era l'edició que jo volia (una edició crítica preciosa enquadernada en cartoné, amb il·lustracions d'un llibre d'hores, punt de pàgina cosit al llom...), però, com sempre passa en aquests casos, era un poc cara i anava a deixar-la i a mirar altre llibres, però no hi havia manera d'aconseguir-ho, perquè cada vegada que ho intentava col·locar el llibre en vertical queia i així fins 3 o 4 vegades, cosa que he interpretat com un senyal que el llibre se'n volia anar amb mi. Així és que me l'he comprat (com crec ell volia!)i no me'n penedisc, perquè està molt bé.
    Quin romanç en un moment, no?! Espere no haver-te avorrit molt je je. Una abraçada

    ResponderEliminar
  3. Qué vas a avorrir-me dona! Jo n'he tingut moltes d'eixes i tinc deutes pendents amb llibres. Sé que hi ha llibres que estan enfadats amb mi... i que em miren mal per no haver-los comprat. Dos en concret: El cant de mi mateix de Whitman i La voz a tí debida de Pedro Salinas. Espere fer les paus amb ells.. clar comprant-los.

    Espere que et vaja tot bé, estem en contacte per aquest microunivers i espere els teus comentaris al meu blog je je. Un petó i salut.

    ResponderEliminar
  4. Hola, Maria! Quin blog més deliciós! Ja era hora, tens molt a dir!, i és un plaer llegir-te.
    Doncs sí, jo també he tingut la sensació d'"assetjament" per part d'alguns llibres. Títols que et persegueixen a la vida i en somnis, fins que... te'ls compres! Si totes les premonicions tingueren aquest final... XD
    Una abraçada ben forta des de la Plana Baixa,

    Betlem

    ResponderEliminar
  5. Hola, wapa! M'ha alegrat molt la teua visita, gràcies. Com hauràs vist el bloc encara està en bajoquetes, però l'encetat amb molta il·lusió; no sé pense que és una bona manera de compartir certes coses que portes a dins i que no arribes a resoldre del tot i nodrir-te de les opinions d'altres persones.
    Com va per la Plana Baixa? Què tal la conferència sobre la crisi? No em va quedar molt clar, en el sms que m'enviares, s'hi acudeixes com a públic o si hi participes. Tu si que eres una xicona de trellat, jo ja et veig com la propera Eliseu Climent.
    Una abraçada ben forta des de l'Alcoià

    ResponderEliminar
  6. HEHEHEHE, que bo! Sí, dona...
    Hi vaig de públic, a veure si em culturitze un poc i trac l'entrellat de tot el que està passant, que no és poc.
    El blog és genial, m'alegre moltíssim que compartisques el que dus a dins amb el món!
    Per cert, t'aniria bé quedar per a dinar amb Aina i amb mi dimarts? T'ho dic per si has d'anar a València a fer algun tràmit... doncs si és dimarts, ens podríem veure totes. Ja em dius el què.
    Una abraçada ben gran,

    Betlem

    ResponderEliminar
  7. Ei,doncs, ja en contaràs que jo tampoc me n'assabente molt i em toca de ple. Sí que m'agradaria anar a dinar, però estic esperant que el de sintaxi baixe les actes i aparega al meu expedient l'assignatura (que encara es veu que no ha tingut temps l'home...) i fins que no ho faça no aniré a València perquè la resta de tràmits que he de fer(donar-me de baixa l'assignatura, fer el dipòsit del títol...) estan condicionats a l'aparició d'eixa nota al meu expedient. De totes formes supose (!!!) que la setmana que ve sinó el dimarts a finals de setmana haurà d'anar a València, quan vaja si vols t'envie un missatge al mòbil i quedem si a tu et ve bé. Besaetes, wapa

    ResponderEliminar