Fum. Sols una entre tantes, una entre milers, la llum que un dia jutjaves clara ara es tranforma en entranyes de pou i, malgrat tot, hi ets, regurgites paraules que moren en l'instant precís en què són escrites, que es converteixen en pols, pols en el vent... I novament tornaràs a sentir la cançó i tornaràs a ofegar-te en l'absència i el corb tornarà a aparèixer enmig de la nit i repetirà un cop més la sentència mil vegades maleïda:
et vaig perdre un dia qualsevol no hi ha cap text que puga plasmar la teua grandesa...
mil mots moren davant un sol record teu, em negue a acceptar que no tornaré a veure't MAI MÉS
No hay comentarios:
Publicar un comentario