"L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, lúnic amor que no fa fàstic és la bona literatura. El lector/lectora (...)recorda perquè abans algú ha recordat(...). Cal recordar (...) Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l'escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l'altra banda, que encara batega, que encara existeix" Montserrat Roig
sábado, 23 de octubre de 2010
EL GOIG DEL SILENCI
Cel sense estrel·les, la nit sencera m'envolta, cos que es guareix en l'obscuritat, paraules que semblen obscenes enmig d'aquest silenci immens...
No hay comentarios:
Publicar un comentario