L'insomni de vegades és un brillant estrateg que assetja durant hores i hores la son fins que a la fi hi entra en els seus dominis. Així, aquesta nit l'insomni ha conquerit la meua son i m'ha dut, pels camins frondosos de la reflexió, a batallar amb un fum de pensaments angoixants i d'idees desarrengades que retronaven al meu cap amb un soroll esferidor. I quan una foscor més obscura que la nit s'apoderava del meu ésser, ha aparegut en la ment aquesta cançó, raig espurnejant com un tió, que m'ha retornat de nou la son i el somni:
Fil de vint
Lletra: Manel Rodríguez Castelló
Música: Miquel Gil
Música: Miquel Gil
(Hauria d'haver estat de l'Àngel Estellés).
Els àngels del serení
han brodat coixins d'estreles
perquè la meua nineta
hi pose el cap per dormir.
Agulleta i fil de vint
els àngels quan ve la nit,
un llençol de lluna plena
i randes blanques de seda.
Dorm nineta, dorm ni-non,
corre l'aigua de puntetes,
que els ocells se'n van a jóc
quan els grills mengen rosetes.
Van cosint una cançó,
son soneta, non-ni-non,
els àngels del serení
amb agulletes i fil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario