JOIES DE BIBLIOTECA

És una joia que brilla més que qualsevol peça d'orfebreria o pedra preciosa, és el consol de molts dies roïns o moments de veritable feblesa, és un amic fidel que és quan no hi és cap altre, és alhora un meravellós narcotitzant (que em lliura per uns instants d'una existència de vegades mesquina i obscura) i una finestra que em mostra una realitat desencoratjadora, voltada d'obscuritat, esgarrifosa; una realitat massa necessitada de canvis. És, tothom ho sabrà ja, la literatura i les peces que mostre tot seguit en són una bona mostra:

BEN POCA COSA TENS

Miquel Martí i Pol

Ben poca cosa tens:
la taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil.la.
Camina. Hi ha la gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
-no és més lliure qui oblida-,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.

Autobiografia(1965-66)

Extret de Miquel Martí i Pol, Nova antologia poètica (Barcelona: Edicions 62, 2002)

Fuster i la llibertat

- Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.

- La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica!

- Cinc sentits corporals. Demanem-ne més!

- El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.

- Potser el treball dignifique l’home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa.

- No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.

- Tens un cos: aprofita’l!

- Digueu la veritat. Així us vengeu.

- Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…

- No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.

Llibres, literatura i lletra escrita

- Escriure -fer literatura- és tot això que vostés diuen, i a més a més, una forma de venjança.

- De tota novel·la, sempre en sobra la meitat.

- Descriure és inventariar: una activitat subalterna, de notaris o novel·listes dolents.

- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.

- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.

- I morir deu ser deixar d’escriure.

- És la conclusió a què he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia.

- Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera.

Joan Fuster, Indagacions i propostes